Archivo de la etiqueta: EAP

WEB 2.0 i els Entorns d’Aprenentatge Personalitzats.

La Web 2.0 és la representació de l’ evolució de les aplicacions tradicionals cap a les aplicacions web enfocades a l’ usuari final.

– És un actitud, no una tecnologia.
– Web enfocada a l’usuari final.
– Aplicacions que generin col·laboració i de serveis que reemplacin les aplicacions d’escriptori.
– Terme encunyat per Dale Dougherty d’O’Reilly Media en 2004. En aquest moment es definia com: La web és la plataforma
– La informació és el que mou a Internet
– Efectes de la xarxa moguts per una arquitectura de participació.
– La innovació sorgeix de característiques distribuïdes per desenvolupadors independents.
EINES
ENTORNS D’APRENENTATGE PERSONALITZATS.


Entorns d'aprenentatge personalitzats
 

A partir d’aquesta propietat col·laborativa de la xarxa, els EPA (Entorns Personalitzats d’Aprenentatge) o PLE (Personal Learning Environments) possibiliten que cadascú de nosaltres construïm l’entorn que més s’adeqüi a les nostres característiques a l’hora d’aprendre, enfront a les Escoles Virtuals en els que l’estructura d’allò que s’ha d’aprendre ja està definida. L’exemple que es sol posar com a precedent d’un EPA és Google, al que acudim quan desitgem iniciar l’aprenentatge de quelcom nou.
Els PLE estan formats per una plantilla, que pot personalitzar-se, i un conjunt d’eines de programari social que permeten als participants:
(i) la creació de la seva propi EA;
(ii) la creació i publicació col·laborativa de continguts, per exemple, wikis, weblogs, podcasting;
 (iii) la integració, l’emmagatzematge, classificació i indexat de múltiples fonts d’informació i dades, per exemple, del.icio.us, Flickr, YouTube;
(iv) la comunicació multimèdia i instantània, per exemple, Skype;
i (v) la creació de les seves pròpies comunitats (MySpace, Facebook, LinkedIn), per exemple, Netvibes.

1 comentario

Archivado bajo Uncategorized